Des dels primers períodes de la civilització i al llarg de totes les fases del desenvolupament de la ciència mèdica, es creia comunament que les malalties eren de naturalesa externa. En entrar al cos humà, interrompien el seu funcionament normal, causaven dolor i finalment el destruïen completament. Fins i tot la ciència mèdica moderna, per molt il·lustrada que pretengui ser, no ha abandonat aquesta creença bàsica. De fet, els bacteriòlegs s'alegren de cada bacil recentment descobert com una indicació més del perill extern per a la salut humana.
