En aquest gens convencional quadern de viatge —escrit just abans que els 'Apunts del subsol'—, Dostoievski recull les seves impressions (i sobretot esmolades reflexions) de l'itinerari que va fer per Europa l'estiu de 1862: Berlín, Wiesbaden, París, Londres, Ginebra, Florència… A més d'aproximar-se als seus referents culturals, buscava consells mèdics per tractar la seva epilèpsia. Però Dostoievski, és clar, no ens fa una crònica turística, sinó que estableix una comparació constant entre Rússia i el que ha conegut de primera mà a Europa, de la qual entre altres aspectes n'ataca l'utilitarisme, l'afany pels diners i el sotmetiment a la tecnologia.
«Desencantat com està d'Occident, l'escriptor veu la necessitat que les elits culturals tornin a Rússia, tant físicament com espiritualment, que deixin d'emmirallar-se en un model occidental fallit i contribueixin a articular una Rússia que ha de fer el seu camí sense renunciar als valors espirituals i identitaris que li són propis i que li confereixen una moralitat més sòlida que no pas els europeus.»
«Tant pel fons com per la forma, trobem moltes línies d'unió entre les Notes i els Apunts del subsol.» — Del pròleg
